Tom romangué a fora fins a una hora ben tardana, i se n'anà al llit atravessant la finestra. Son estat era d'una paorosa exaltació. Passaren hores abans que acluqués els ulls. Tot el poble s'acorruà cap a la cambra del Tribunal al matí següent, perquè aquell havia d'ésser el gran dia. Ambdós sexes estaven gairebé igualment representats en l'auditori atapeït. Després d'una llarga espera, el Jurat entrà d'un rengle. Poc temps després, Potter, pàl·lid i esmaperdut, temorenc i desemparat, fou introduït, fermat amb cadenes, i l'assegueren allà on tots els esguards tafaners poguessin veure'l. Situació no menys assenyalada era la de Joe l'Indi, estòlid com sempre. Hi hagué una altra pausa, i després el jutge arribà, i el xerif proclamà l'obertura del Tribunal. Seguiren els murmuris de costum entre els curials, i l'arreplegament de papers. Aquests detalls, i les dilacions que els acompanyaven, elaboraven una atmòsfera preparatòria tan impressionant com fascinadora.
En acabat, hom cridà un testimoni, el qual declarà que havia trobat Muff Potter rentant-se en el rierol, a primera hora, el dia que l'assassinat fou descobert, i que immediatament es féu escàpol. Després d'algunes preguntes, el curial de l'acusació digué:
- Adreceu-vos al testimoni.
El presoner aixecà sos ulls per un moment, però tornà a acalar-los quan son curial digué:
- No tinc preguntes a fer.
El següent testimoni establí la troballa del ganivet vora el cadàver. El curial de l'acusació digué:
- Adreceu-vos al testimoni.
- No tinc preguntes a fer- replicà l'advocat de Potter.
Un tercer testimoni jurà que havia vist tot sovint el ganivet en possessió de Potter.
- Adreceu-vos al testimoni.
El curial de Potter declinà d'interrogar-lo.
Les cares de l'auditori començaren de traslluir el tedi. Volia el curial tirar per la borda la vida de son client, sense cap esforç?
Cada detall de les perjudicadores circumstàncies esdevingudes al cementiri, en aquell matí que tots els presents recordaven tan bé, fou declarat per testimonis fefaents; però cap d'ells no fou contraexaminat pel curial de Potter. La perplexitat i descontent de l'auditori es manifestà en murmuris i determinà un reny del Tribunal. El curial de l'acusació digué aleshores:
- Mitjançant el jurament d'uns ciutadans, la simple paraula dels quals està damunt tota sospita, hem anat nuant aquest crim paorós, sense deixar possibilitat de dubte quant al dissortat presoner que hi ha a la barra. Ens dem per satisfets.
Al pobre Potter se li escapà un gemec, i es posà la cara entre les mans, i gronxà son cos blanament d'ací d'allí, mentre regnava un penós silenci dins la cambra. Molts d'homes es sentiren commoguts, i la compassió de moltes dones es palesà en llàgrimes. El curial de la defensa s'aixecà i digué:
- Vostre Honor: En les nostres observacions fetes a l'inici d'aquesta causa, prefiguràrem el nostre propòsit de demostrar que el nostre client realitzà aquesta feta paorosa trobant-se sota la influència d'un orb, irresponsable deliri produït per la beguda. Hem canviat de parer; la nostra defensa serà una altra.
I, adreçant-se al dependent: -Féu venir Tomàs Sawyer.
Un pasme intrigat es desvetllà en tota cara de l'auditori, sense exceptuar la de Potter. Totes les mirades es clavaren amb meravellada atenció en Tom quan ell s'aixecà i prengué son lloc a la plataforma. El minyó semblava prou esverat, perquè tenia qui-sap-la por. El jurament fou administrat.
- Tomàs Sawyer: on éreu, el 17 de juny, als volts de la mitja nit?
Tom donà una llambregada a la cara ferrenya de Joe l'Indi, i no pogué moure la llengua. Semblava que l'auditori es contingués l'alè, però les paraules refusaven de venir. Al cap d'una breu estona, tanmateix, el minyó recobrà una mica de la seva força, i aconseguí de posar-ne abastament en la seva veu perquè una part de l'auditori sentís:
- Al cementiri!
- En veu una mica més alta, si us plau. No tingueu por. Ereu…
- Al cementiri.
Un somriure de menyspreu passà ràpidament per la cara de Joe l'Indi.
- Ereu gens a la vora de la tomba de Horse Williams?
- Sí, senyor.
- Parleu una mica més alt. A quína distància n'éreu?
- Tan a la vora com n'estic de vós.
- Estàveu amagat o no?
- Estava amagat.
- On?
- Darrera els oms que hi ha al caire de la tomba.
Joe l'Indi féu un moviment gairebé imperceptible.
- Hi havia algú, amb vós?
- Sí, senyor. Vaig anar-hi amb…
- Espereu, espereu un moment. No importa que digueu el nom del vostre company. Ja el farem comparèixer a l'hora que pertoqui. Portàveu alguna cosa?
Tom vacil·lava i semblava tot confós.
- Parleu, fill meu: deixeu de banda tota desconfiança. La veritat sempre és respectable. Què portàveu?
- Només que un… un… gat mort.
Hi hagué una onada d'alegria, que el Tribunal reprimí.
- Mostrarem l'esquelet d'aquell gat. Ara, fill meu, digueu-nos tot el que esdevingué: digueu-ho a la vostra manera, digueu-ho ben bé tot, i no tingueu por.
Tom començà, vacil·lant a la primeria; però, a mesura que el tema l'anava encalentint, ses paraules brollaven amb creixent facilitat. Als pocs moments va aturar-se tot renou, fora de la seva veu. Tothom el mirava de fit a fit; l'auditori, bocabadat i amb l'alè contingut, estava suspès de les seves paraules, oblidant-se del temps que passava, arrabassat per la tètrica fascinació de la història. La tensió imposada a l'emoció continguda arribà a son apogeu quan el minyó digue: -I, mentre el doctor brandava la post i Muff Potter queia, Joe l'Indi saltà amb el ganivet i…
Crac! Ràpid com el llamp, el mestís saltà des de una finestra, havent-se fet pas entre els que li estaven en front, i desaparegué!
Capítol XXV
Tom fou altra vegada un heroi resplendent, l'amanyagat dels vells, l'enveja dels joves. Son nom arribà fins i tot a ésser estampat per a sempre més, perquè el periòdic del poble el glorificà. Hi hagué qui va creure que arribaria fins i tot a president, si s'escapava de la forca.
Com sol passar, la gent voluble i sense seny va perdre els estreps a favor de Muff Potter, i li féu tantes de festes com abans li havia fet ultratges. Però aquesta mena de conducta fa honor al món: així, doncs, no està bé de posar-hi titlles.
